Concert "Sergio Del Boccio"

El seu àlbum de debut, SUPERNOVAE, es desplega com un viatge conceptual a través de la figura d'un astronauta que s'allunya de casa per perseguir la seva estrella. Entre l'impuls de l'enlairament i la fragilitat inherent a la solitud del viatge, les seves cançons exploren un mapa poètic sobre l'amor, la ferida, la identitat i la cerca incessant d'un lloc on tornar. Després de validar la força del seu projecte a Razzmatazz 3 i a l'Auditori del Liceu, i després de compartir cartell a l'estiu en festivals amb referents internacionals com Belle and Sebastian o Zucchero, Del Boccio arriba a La [2] d'Apolo per consolidar una posada en escena caracteritzada per la catarsi i el dramatisme. Un univers sonor en constant expansió en què l'electrònica i la instrumentació de banda s'entrecreuen amb la performance vocal, fent sorgir [o que dona vida a] peces tan magnètiques com Supernova, Funeral o Cicatrices.