Conferencia performativa "Via Làctia", amb María García Vera

La peça es construeix com una acumulació de començaments, un inici d'inicis o un inici infinit que posa el focus en com habitar el moment en què alguna cosa nova apareix. Però què passa quan anem tan accelerats que no podem aturar-nos? La peça va d'iniciar un nou camí que d'alguna manera mogui alguna cosa, va de reunir coses dispars que m'ajudin a començar. Va de no veure el conjunt. Va de sentir-se un poll en una perruca. De què viu el poll? De la sang: imagina-te'l en una perruca. Va de buscar una sortida al lloc equivocat fins a quedar exhausta. Va de crear una constel·lació que ens pugui orientar. Va de la Via Làctia i el cel estrellat, de connexions improbables, de coses travessades, de Kim Basinger i Carlos Jesús, d'espores violentes flotant en l'aire, d'acumulació originària, de telepatia i somnis premonitoris, d'exagerar-ho tot i d'inventar-ho tot perquè alguna cosa ens ajudi a viure d'una altra manera. Fitxa artística: Idea, creació i interpretació: María García Vera Música i espai sonor: Los Sara Fontán (Sara Fontán i Edi Pou) Suport de moviment: Néstor García Díaz Mirada externa: Juan Miranda Ajuda dramatúrgica: Constanza Aguirre Vestuari: Sofia Zunino (Pedra) Agraïments: Sofía Asencio, Amaranta Velarde