Conferència 'Subministrament de neu i glaç a la Barcelona moderna'

de l'ús terapèutic i del consum dels privilegiats a ésser un producte bàsic per a la població. El Consell de Cent en fixà el preu i convertí el subministrament en un dels monopolis municipals que arrendava per assegurar l'abastament, alhora que establia una imposició com a ingrés fiscal. Més enllà dels beneficis a nivell mèdic, el seu ús principal era disposar de begudes fresques, de gelats i sorbets, de noves begudes refrescants, i també els beneficis com a conservant de peix, carn i fruita. La producció, el transport i la comercialització esdevingueren un entramat de relacions socials, entre el món rural i el món urbà, d'interessos particulars i beneficis públics. La ciutat de Barcelona, com a gran consumidora, es proveïa des del Moianès, el Montseny o la Serralada Litoral, i fins al Canigó quan calia. Una activitat de la que encara en podem observar els seus pous i dipòsits.