Curs "L’Epir, terra de rius, boscos i oracles", a càrrec de Teresa Magadán

Separada per altes serralades de la resta de la Grècia continental, l'Epir va crear una cultura pròpia al marge del desenvolupament de les ciutats-estat. Escenari d'aventures d'alguns déus i herois grecs, com ara Odisseu, la seva natura més salvatge, plena de boscos i rius de gran amplada, li conferia un aire misteriós que la boira i la pluja remarcaven encara més. No és estrany que els grecs pensessin que per allà es podia baixar a l'Hades i que els rius de la superfície replicaven els de l'inframon. No va ser fins època hel·lenística que la regió va acabar incorporant-se políticament a l'esdevenir conjunt del món grec, arrel de les guerres entre grecs, macedonis i romans. La ciutat de Neàpoli, fundada per Octavi a l'indret de la famosa batalla d'Àctium, n'és encara testimoni. Val la pena, doncs, fer una ullada a la història d'aquest territori tan poc conegut per tal d'ampliar el nostre coneixement de la Grècia antiga. Sobretot tenint en compte que el terme amb què els romans designaven aquestes terres, Grècia, deriva possiblement d'una tribu que vivia a l'Epir, els Graikoi. A càrrec de Teresa Magadán, Doctora en història antiga, especialista en història grega.