FINESTRES - Narges Mohammadi, amb Taghi Rahmani i Txell Feixas

'Una mujer nunca deja de luchar' (Finestres Ensayos) és el crit desesperat d’una activista perseguida al seu país d’origen, l’Iran. Una mujer nunca deja de luchar (Finestres Ensayos) és el crit desesperat d’una activista perseguida al seu país d’origen, l’Iran, del qual té prohibit sortir. *** Escrita a la presó a la calor de brutals pallisses i tota mena de maltractaments, a més d’altres degradants privacions, Mohammadi se les enganyar per preservar el seu coratge i talent intactes a fi de dur a bon port el seu ferm propòsit: treure d’amagat de la presó iraniana on fa estada el manuscrit de la seva autobiografia; i, una vegada a bon recuit —en la més atzarosa de les clandestinitats—, confiar als seus més aliats l’organització de l’operatiu per assegurar el lliurament a la seva destinació final, Noruega; on aguaita l'últim eslavó de la cadena que farà possible la seva publicació. Amb l’oriambre pròpia d’un diari de presó, excepte algun que altre interludi en llibertat, i valent-se per a tal fi d’una prosa lacònica i esquinçadora, Mohammadi dona compte aquí de la seva pròpia peripècia vital, penal i ideològica, transportant-nos per records, reflexions, epifanies, anècdotes i altres atzars d’un discurs inassequible al desànim i la capitulació. Si a La tortura blanca l’autora oferia una mostra coral de l’infern patit per altres dones a les masmorres del règim, l’autora fa aquí un altre tant però amb la seva pròpia singladura carcerària; si bé posant l'accent en el relat de la seva lluita per portar al seu país la igualtat, el respecte a la dona —des de la plataforma que va fundar i lidera: Mujer, Vida, Libertad—, la democràcia, les llibertats fonamentals i la inexcusable observança dels drets humans. Drets, aquests últims, sovint invocats per qui més els trepitgen —com així ho dona testimoni de l’agressió imperialista en curs que assola l’Iran, i que no ha servit sinó per fer més crua, encara més, la situació dels presos polítics enfrontats al règim xiïta, així com per sufocar les revoltes i endurir la repressió perpetrada pels sàtrapes de la teocràcia amb comandament i plaça—. *** Narges Mohammadi (l’Iran, 1972) és una de les més cèlebres dissidents del seu país, on s’ha significat pel seu activisme en diverses causes, i per la seva lluita per reinstaurar la democràcia i el respecte als drets humans. Llicenciada en Física, enginyera de professió i periodista, va rebre el Premi Nobel de la Pau en 2023. Continua lluitant per l'abolició de la pena de mort, la llibertat d’expressió i els drets de les dones iranianes. Líder del moviment Zan, Zendegi, Azadi (Mujer, Vida, Libertad), va seguir organitzant les protestes des de la presó d’Evin a Teheran. El desembre de 2025, va ser detinguda de nou mentre pronunciava un discurs i s’enfronta, ara, a una condemna addicional de 18 anys, carregant ja amb penes per un total de 44 anys de presó i 154 assots. El llibre va ser escrit a les diverses presons en què ha fet estada en el seu periple presidiari per les presons de tot el país. La seva labor ha estat elogiada per Amnistia Internacional, Reporters sense Fronteres i el PEN. Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.