Cicle "Roberto Rosselini"

Amb Roma, città aperta (1945) esdevé la punta de llança del neorealisme i enceta un seguit de films que converteixen les ferides de la història en matèria cinematogràfica immediata i fan emergir una nova relació entre ficció i realitat. Als anys cinquanta, amb la col·laboració d'Ingrid Bergman, orienta el seu cinema cap a la crisi existencial i dirigeix Viaggio a Italia (1954), considerada per molts la gènesi del cinema modern. El 1966, decebut amb el cinema i utòpicament convençut del potencial pedagògic de la televisió, debuta en el nou mitjà, en el qual realitza films mancats de dramatisme sobre la història i el pensament de la humanitat. Va ser el darrer gran projecte d'una obra colossal que, en paraules de Truffaut, "ha ajudat la humanitat a ser més intel·ligent i més lliure". Consulteu programació en aquest enllaç.