Conferència 'La formació d'un port medieval. Urbanisme, espais d'intercanvi i de treball a la Barcelona baixmedieval'

la Barcelona medieval no es pot deslligar de la seva relació amb el mar. La proximitat amb el medi marí modelà una fisonomia urbana particular caracteritzada per la connexió directa entre el port i la ciutat. Els ports, però, no són simples espais litorals, sinó que responen a una projecció política i pràctica econòmica que impulsen el seu desenvolupament i organitzen la seva morfologia urbana. A partir del segle XIII, Barcelona va iniciar la urbanització de la seva façana marítima i els diversos agents implicats van cercar l'aprofitament material mitjançant l'explotació comercial, immobiliària i fiscal o, en un pla més ideològic, van perseguir el bé comú o l'expressió d'un poder i una identitat ciutadana. Dirigida en un primer moment per la monarquia i més tard pel Consell de Cent, el planejament del litoral urbà va donar lloc a un model portuari específic que perdurà fins a mitjan segle XVI, quan bona part dels espais i edificis vinculats a l'activitat portuària van canviar la seva funció. Una llarga tradició d'estudis, amb la fita ineludible de Sanpere Miquel, ha tractat de situar els elements principals que van donar forma al port barceloní, les drassanes, les llotges, els alfòndecs, la línia de mar o els espais d'emmagatzematge i distribució. Tot i això, la consideració per separat d'aquests elements no ha afavorit la seva comprensió. Per això, és necessari apropar-se considerant tota la complexitat d'aquest sector urbà i situar cada cosa en el seu lloc. Així mateix, cal no oblidar que es parla d'espais habitats, utilitzats i en definitiva viscuts. Sense l'heterogènia munió de persones que es movien per la Ribera, barquers, mercaders, mariners, menestrals o funcionaris, el port no hauria estat possible.