Espectacle "Las rosas de papel, una vetllada amb Jaime Gil de Biedma"

Fa alguns anys vaig tenir la fortuna de conèixer a Jaime Gil de Biedma. Vaig conversar amb ell en tres ocasions: a casa d'Ultramort; en un viatge per a una representació d'Hamlet en la Ametlla de Mar i en un local nocturn. No és molt, però vaig quedar profundament impressionat. Confesso que en aquell temps ni tan sols coneixia algun dels seus poemes. Però el personatge, la seva conversa, la seva lucidesa, el seu pausat apassionament i el seu sentit de l'humor es van gravar en la meva memòria per sempre. Posteriorment vaig llegir amb profusió la seva obra. El personatge que jo havia conegut es despullava impúdicament en ella i es reflectia a si mateix com un mirall- 'Sempre vaig voler ser poema, no poeta'-. Era una persona i personatge vegada. Va ser el principi d'una obsessió. Des de llavors l'home i la seva obra es converteixen en part del meu imaginari i copegen repetidament el meu cervell pugnant per sortir. D'aquí aquest espectacle. No em n'hi ha prou amb llegir els seus poemes, amo també al personatge. Avui dono sortida a aquesta obsessió. Potser és això el motor de la creació artística. La necessitat d'alliberar una obsessió. No estic segur, però en tot cas, aquí està. Pep Munné