Exposició 'Picasso i l’arquitectura'

A través del cubisme, Picasso va revolucionar la representació de l'espai, incorporant noves dimensions de percepció basades en la geometria, la ciència i l'abstracció. El nou llenguatge espacial i plàstic va incorporar recursos com el collage, la fragmentació, la superposició, el muntatge, la translació o la transparència. Aquest nou instrumental de la pintura no només va transformar l'art pictòric, sinó que també va influir en l'arquitectura i en la manera de pensar i projectar l'espai. Tot i que Picasso mai no va construir cap obra arquitectònica, la seva relació amb l'arquitectura és significativa. En diverses ocasions va col·laborar amb arquitectes per crear obres pensades per a espais concrets. En aquesta exposició mostrarem casos com el Guernica, pintat per al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París de 1937, i els frisos de 1962 per a l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. En tots dos exemples es planteja una mateixa qüestió, malgrat les diferències d'època i naturalesa: si la síntesi entre pintura i arquitectura és possible o no. Entre els grans mestres de l'arquitectura moderna, Le Corbusier és qui rep una influència més profunda de l'obra de Picasso. El pas dels processos tradicionals de la pintura cap a la ciència i el maquinisme va impulsar una renovació de la projectació arquitectònica i va introduir símbols universals inspirats en el món picassià. El recorregut s'estructura en sis àmbits que guien la visita: "L'arquitecte", "Visions urbanes", "L'interior", "Gàbies d'espai", "Síntesi de les arts?" i "Picasso i Le Corbusier", oferint una mirada innovadora sobre el diàleg entre pintura i arquitectura al llarg del segle XX