FINESTRES - Cicle: Qui té por de 'La broma infinita'?

*** En el moment de la seva publicació, l’any 1996, La broma infinita va causar admiració i estupor a parts iguals. La seva extensió —més de mil pàgines i prop de quatre-centes notes—, l’ambició —centenars de personatges i microhistòries—, la voluntat de combinar el retrat cru de la ment addicta amb línies argumentals estrambòtiques, el seu aparell retòric sorprenent —argot, llenguatge especialitzat, circumloquis endimoniats...— i el seu desafiament, en general, a bona part de les convencions narratives no només van situar el seu autor a la primera línia de la ficció nord-americana del moment, sinó que el van elevar a un estatus de celebritat i fandom més propi d’una estrella del rock. Trenta anys després, la novel·la conserva la seva aura llegendària —brillant i complexa, muntanya russa tragicòmica, inabastable per moltes lectures que n’acumuli— i, pel camí, ha esdevingut alhora la més analitzada per l’esfera acadèmica i probablement la més referenciada en la cultura popular (Los Simpson, The Office...). A això cal afegir que el seu retrat descarnat d’una societat lliurada a l’entreteniment i a l’autoexigència, amb els consegüents problemes de solitud, aïllament, tristesa i desconnexió emocional, no ha fet sinó agreujar-se amb el pas dels anys, revestint-la d’un caràcter visionari. En aquest curs proposem una lectura programada, contextualitzada i compartida de l’obra mestra de David Foster Wallace, la fama de la qual com a Everest inassolible per a la majoria ha respost més aviat a una manca d’orientació per abordar-la —el llibre demana una estratègia de lectura tant en l’ordre teòric com en el pràctic— que no pas a la seva impenetrabilitat o hiperexigència. A més de gaudir d’un títol infinit i del talent descomunal i únic del seu autor, completar La broma infinita suposa, en aquests temps d’atenció sota mínims i de maximització de l’hedonisme vacu que l’obra condemnava a les seves pàgines, gairebé un acte subversiu d’una poderosa bellesa. 1. Primera sessió: Pàgines de la 9 a la 252 Introducció a la novel·la: moment històric, context literari, pretensions del seu responsable, impacte. Paradoxalment, la part més desafiadora és el primer tram, ja que la història comença in media res, costa situar els personatges, deslligats del context, i desconcerta l’abundància d’argot tècnic. Un cop travessat el Mur, el camí s’aplana. 2. Segona sessió: Pàgines de la 253 a la 476 Els personatges van adquirint volum i sentit, amb Hal Incandenza i Don Gately assumint un protagonisme especial. Ens familiaritzem amb la peculiar història de la família Incandenza i amb les rutines diàries de la Ennet House. Les trames es ramifiquen. 3. Tercera sessió: Pàgines de la 476 a la 770 Rellevància de les intrigues polítiques vinculades al grup terrorista quebequès, clímax del joc de l’Escathon i focus en els canvis vitals del personatge de Don Gately. En aquesta sessió comptarem amb la presència de l’escriptor i traductor Javier Calvo, que va supervisar la traducció de La broma infinita i que ha traduït al castellà la major part de l’obra de David Foster Wallace. 4. Quarta sessió: Pàgines de la 770 a la 953 Intersecció de les diferents línies narratives i clímax en els dos escenaris principals: Acadèmia Enfield de Tennis i Ennet House. 5. Cinquena sessió: Pàgines de la 954 fins a la 1092 Escenari posterior al clímax. Revelació crucial en termes d’estructura i de visió global del sentit de la novel·la. Valoració final: fins a quin punt ens continua interpel·lant La broma infinita? *** Bibliografia recomanada: • La broma infinita, David Foster Wallace (Random House) • Aunque por supuesto terminas siendo tú mismo, David Lipsky (Pálido Fuego) *** Antonio Lozano és llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universidad Autónoma de Barcelona i doctor en Humanitats per la Universidad Pompeu Fabra. Periodista cultural de llarga trajectòria, ha treballat a Quimera i Qué Leer, a Librújula, al suplement Cultura/s i al Magazine de La Vanguardia, al suplement RAR del diari ARA i a les revistes Esquire, Woman i SModa. Lozano és coautor de Nuestra historia (1911-2011) (Seix Barral, 2011) i de la trilogia juvenil Terror en la red (Edebé), autor de sis llibres infantils i traductor de novel·la negra, novel·la juvenil, novel·la gràfica, assaig, memòries i llibre pràctic. La seva obra més recent és El libro infinito: Cómo David Foster Wallace asombró al mundo (Debate).