Visita a la Casa Moratiel i exposició Les set vides de la Casa Moratiel

— La Casa Moratiel, obra de l’arquitecte Josep Maria Sostres, s’ha convertit en un dels referents més importants de l’arquitectura moderna de postguerra a Catalunya. Dissenyada el 1956, aquest habitatge no només recull els principis estètics de Sostres, sinó també el seu interès per la relació de l’arquitectura amb l’historia contemporània, l’entorn natural i el medi suburbà. Amb el temps, la Casa Moratiel s’ha convertit en un referent de l’arquitectura moderna i és objecte d’estudi i de publicacions de manera habitual. Aquesta obra de Sostres està inclosa a l’Inventari de Patrimoni Històric i Arquitectònic d’Esplugues de Llobregat, forma part del Registre d’Arquitectura Moderna de Catalunya 1925-1965 (DOCOMOMO) i està registrada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé d’Interès Local (BCIL). Des de la seva concepció inicial com a habitatge de segona residència per a una família de la burgesia barcelonina fins a la seva transformació actual en la seu de la Càtedra Batlleiroig–UPC, la Casa Moratiel ha experimentat múltiples alteracions, ha hagut de sortejar desafiaments constructius i adaptar-se a noves necessitats, nous propietaris i nous usos. Després d’una acurada restauració, la Casa Moratiel s’obre al públic amb motiu de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, i acull l’exposició Les set vides de la Casa Moratiel per oferir una mirada detallada sobre cadascuna d’aquestes transformacions, destacant com aquest edifici s’ha adaptat i ha sobreviscut al llarg del temps i convidant-nos a reflexionar sobre la seva capacitat d’evolucionar i continuar essent rellevant sense perdre les seves qualitats arquitectòniques, històriques i culturals. A través de documents originals, plànols històrics cedits per l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, materials d’arxiu i fotografies històriques —entre les quals destaquen les de Francesc Català-Roca, realitzades el 1957, que es presenten amb noves copies supervisades per José Manuel Ferrater—, la mostra explora les tensions entre canvi i continuïtat.